Desembre, 2014
Durant aquests mesos he pogut observar el dia a dia professional d'una psicopedagoga de l'EAP. Aquest fet ha estat molt enriquidor,
principalment per l'acolliment que m'han fet tant per part de l'EAP, com per part de l'equip docent del centre on he dedicat la majoria d'hores.
He de dir, però, que no tot ha estat tant positiu. A l'inici d'aquesta experiència pràctica, no em vaig voler marcar cap objectiu ni cap fita on arribar al final del període de pràctiques, sinó que més aviat m'ho vaig plantejar com una situació més d'aprenentatge a partir de la qual podia consolidar els coneixements adquirits al llarg dels darrers semestres a la vegada que adquirir-ne de nous. Així la meva actitud i plantejament inicial, foren la d'analitzar i observar quines eren les principals funcions del psicopedagog en un EAP. Al principi tot fou un nou descobriment, i a mesura que passaven els dies anava aprofundint cada cop més en la figura d'aquest professional, a la vegada que anava aplicant els aprenentatges previs assolits.
No obstant, un cop analitzades les diferents tasques que realitza, en aquest cas la meva tutora: cad's, coordinacions i treball en xarxa, orientacions i assessorament a professors i famílies, valoracions i dictàmens i entrevistes amb les famílies, el dia a dia del pràcticum va començar a esdevenir una mica desmotivador com a conseqüència de la rutina establerta. Tot i que els alumnes són diferents, i per tant les seves necessitats també, ni les demandes tampoc són iguals, va arribar un punt en que em donava la sensació que ja ho havia vist tot i que l'aprenentatge ja s'havia consolidat. Aquesta situació em va fer plantejar per un moment el canvi de centre de cara al pràcticum 2.
Paral·lelament a aquest sentiment, en creixia un altre de benestar i satisfacció, ja que com he dit, tant al centre escolar com al propi EAP, m'estaven acollint i acceptant cada dia més. Fins al punt que la meva tutora, m'ha donat un tracte com a igual, consultant amb mi algunes de les decisions presses, així com confiant en el meu criteri referent tant a les observacions i valoracions fetes als alumnes com en les entrevistes i les coordinacions amb famílies i mestres. Poc a poc, el meu rol ha passat a ser més actiu i participatiu, oferint-me l'oportunitat de poder assessorar tant a mestres com a pares en cada una de les entrevistes i coordinacions. A més a més, el fet de confiar en mi a l'hora d'assessorar al centre en l'elaboració i dinamització del projecte USEE, ha esdevingut un element motivador i de creixement no solament personal, sinó també formatiu i professional.
Finalment, i per tal de concloure aquest diari, m'agradaria agrair tant a la meva tutora, Cinta Perolada, com a la Cap d'Estudis del CEIP JB, Sefa Ulldemolins, la confiança dipositada en mi. Així com agrair també a Cinta, la paciència que ha tingut, així com la proximitat amb que s'ha adreçat a mi, i que m'ha demostrat durant totes aquestes setmanes a mesura que m'ha estat guiant i instruint en el desenvolupament de les tasques d'aquesta professió.
He de dir, però, que no tot ha estat tant positiu. A l'inici d'aquesta experiència pràctica, no em vaig voler marcar cap objectiu ni cap fita on arribar al final del període de pràctiques, sinó que més aviat m'ho vaig plantejar com una situació més d'aprenentatge a partir de la qual podia consolidar els coneixements adquirits al llarg dels darrers semestres a la vegada que adquirir-ne de nous. Així la meva actitud i plantejament inicial, foren la d'analitzar i observar quines eren les principals funcions del psicopedagog en un EAP. Al principi tot fou un nou descobriment, i a mesura que passaven els dies anava aprofundint cada cop més en la figura d'aquest professional, a la vegada que anava aplicant els aprenentatges previs assolits.
No obstant, un cop analitzades les diferents tasques que realitza, en aquest cas la meva tutora: cad's, coordinacions i treball en xarxa, orientacions i assessorament a professors i famílies, valoracions i dictàmens i entrevistes amb les famílies, el dia a dia del pràcticum va començar a esdevenir una mica desmotivador com a conseqüència de la rutina establerta. Tot i que els alumnes són diferents, i per tant les seves necessitats també, ni les demandes tampoc són iguals, va arribar un punt en que em donava la sensació que ja ho havia vist tot i que l'aprenentatge ja s'havia consolidat. Aquesta situació em va fer plantejar per un moment el canvi de centre de cara al pràcticum 2.
Paral·lelament a aquest sentiment, en creixia un altre de benestar i satisfacció, ja que com he dit, tant al centre escolar com al propi EAP, m'estaven acollint i acceptant cada dia més. Fins al punt que la meva tutora, m'ha donat un tracte com a igual, consultant amb mi algunes de les decisions presses, així com confiant en el meu criteri referent tant a les observacions i valoracions fetes als alumnes com en les entrevistes i les coordinacions amb famílies i mestres. Poc a poc, el meu rol ha passat a ser més actiu i participatiu, oferint-me l'oportunitat de poder assessorar tant a mestres com a pares en cada una de les entrevistes i coordinacions. A més a més, el fet de confiar en mi a l'hora d'assessorar al centre en l'elaboració i dinamització del projecte USEE, ha esdevingut un element motivador i de creixement no solament personal, sinó també formatiu i professional.
Finalment, i per tal de concloure aquest diari, m'agradaria agrair tant a la meva tutora, Cinta Perolada, com a la Cap d'Estudis del CEIP JB, Sefa Ulldemolins, la confiança dipositada en mi. Així com agrair també a Cinta, la paciència que ha tingut, així com la proximitat amb que s'ha adreçat a mi, i que m'ha demostrat durant totes aquestes setmanes a mesura que m'ha estat guiant i instruint en el desenvolupament de les tasques d'aquesta professió.
