16 de desembre del 2014

CONCLUSIÓ

Desembre, 2014

Durant aquests mesos he pogut observar el dia a dia professional d'una psicopedagoga de l'EAP. Aquest fet ha estat molt enriquidor, principalment per l'acolliment que m'han fet tant per part de l'EAP, com per part de l'equip docent del centre on he dedicat la majoria d'hores.
He de dir, però, que no tot ha estat tant positiu. A l'inici d'aquesta experiència pràctica, no em vaig voler marcar cap objectiu ni cap fita on arribar al final del període de pràctiques, sinó que més aviat m'ho vaig plantejar com una situació més d'aprenentatge a partir de la qual podia consolidar els coneixements adquirits al llarg dels darrers semestres a la vegada que adquirir-ne de nous. Així la meva actitud i plantejament inicial, foren la d'analitzar i observar quines eren les principals funcions del psicopedagog en un EAP. Al principi tot fou un nou descobriment, i a mesura que passaven els dies anava aprofundint cada cop més en la figura d'aquest professional, a la vegada que anava aplicant els aprenentatges previs assolits. 
No obstant, un cop analitzades les diferents tasques que realitza, en aquest cas la meva tutora: cad's, coordinacions i treball en xarxa, orientacions i assessorament a professors i famílies, valoracions i dictàmens i entrevistes amb les famílies, el dia a dia del pràcticum va començar a esdevenir una mica desmotivador com a conseqüència de la rutina establerta. Tot i que els alumnes són diferents, i per tant les seves necessitats també, ni les demandes tampoc són iguals, va arribar un punt en que em donava la sensació que ja ho havia vist tot i que l'aprenentatge ja s'havia consolidat. Aquesta situació em va fer plantejar per un moment el canvi de centre de cara al pràcticum 2. 
Paral·lelament a aquest sentiment, en creixia un altre de benestar i satisfacció, ja que com he dit, tant al centre escolar com al propi EAP, m'estaven acollint i acceptant cada dia més. Fins al punt que la meva tutora, m'ha donat un tracte com a igual, consultant amb mi algunes de les decisions presses, així com confiant en el meu criteri referent tant a les observacions i valoracions fetes als alumnes com en les entrevistes i les coordinacions amb famílies i mestres. Poc a poc, el meu rol ha passat a ser més actiu i participatiu, oferint-me l'oportunitat de poder assessorar tant a mestres com a pares en cada una de les entrevistes i coordinacions. A més a més, el fet de confiar en mi a l'hora d'assessorar al centre en l'elaboració i dinamització del projecte USEE, ha esdevingut un element motivador i de creixement no solament personal, sinó també formatiu i professional. 
Finalment, i per tal de concloure aquest diari, m'agradaria agrair tant a la meva tutora, Cinta Perolada, com a la Cap d'Estudis del CEIP JB, Sefa Ulldemolins, la confiança dipositada en mi. Així com agrair també a Cinta, la paciència que ha tingut, així com la proximitat amb que s'ha adreçat a mi, i que m'ha demostrat durant totes aquestes setmanes a mesura que m'ha estat guiant i instruint en el desenvolupament de les tasques d'aquesta professió.

LA MEVA PROPOSTA DE PROJECTE

Desembre, 2014

Arribat aquest punt del pràcticum, és hora de començar a plantejar la necessitat sobre la qual podria fer la meva proposta d'intervenció. Ja han passat unes quantes setmanes des de que a l'octubre vaig iniciar aquesta experiència. Durant tot aquest temps, he pogut detectar diverses necessitats educatives. No obstant, entre tanta diversitat escolar observada, i després d'analitzar les possibilitats d'intervenció al centre, penso que la millor proposta i que més s'adapta a la meva experiència professional així com als meus interessos formatius, és la dinamització de la USEE del centre. 
A l'inici de les pràctiques, i comentant les seves funcions amb la meva tutora, aquesta em va explicar que de cara al segon i tercer trimestre d'aquest curs 2014/15, tenia previst orientar a la CAD en l'elaboració del projecte d'USEE del centre. Des del primer moment, fou una tasca que vaig considerar força interessant de participar-hi. A mesura que ha anat passant el temps, i he conegut millor tant el centre, com els professionals que hi treballen, he pogut analitzar també la USEE i les professionals que la dirigeixen, arribant a la conclusió, que tot i ser un recurs inclusiu per a l'atenció a la diversitat, l'enfoc i la funcionalitat que se li està donant s'aparta bastant de la seva teòrica intenció. Penso que tot i que la MUSEE i l'educadora, són professionals amb bones idees i unes bones pràctiques, aquest continua essent un recurs poc explotat i amb molta necessitat de dinamització i d'establir unes directrius clares. Si a aquest fet li afegim que diàriament treballo en l'atenció directa amb persones amb discapacitats intel·lectuals diverses, el resultat és que els meus interessos i motivacions de cara al pràcticum 2 girin al voltant de com dinamitzar aquesta Unitat de Suport a l'Educació Especial, per tal de fer-la més funcional. 
Després d'analitzar-ho detingudament, em decideixo a comenta-ho amb la meva tutora, a qui li sembla bé aquesta proposta d'intervenció. Després li faig el plantejament a la Cap d'Estudis del centre, la qual respon positivament a la meva proposta de projecte. 
Així doncs, i amb la intenció de començar a introduir els primers canvis a la USEE, es programa una reunió per al proper dia 22, en la que estem convocades la Cap d'Estudis, la psicopedagoga de l'EAP, la mestra i l'educadora de la USEE i jo mateixa, amb l'objectiu de possar en context a les dues professionals de la USEE i entre totes fer el primer anàlisis i la detecció necessitats.

EL MEU PRIMER WISC-R

Desembre, 2014
Aquesta setmana he fet la meva primera valoració d'un alumne amb dificultats per a l'aprenentatge i les tasques escolars. La valoració l'he fet en dues sessions.
Es tracta d'un alumne de 3r de primària de nacionalitat croata; aquest és el tercer any d'escolarització en aquest centre, i els dos darrers cursos va assistir a l'aula d'acollida. Es tracta d'un nen desescolaritzat en el seu país d'origen, i per tant la seva primera experiència escolar, no la té fins que arriba a Catalunya i és escolaritizat en el nostre sistema. 
A partir d'una entrevista amb l'alumne i de la informació que aquest ens facilita, elaboro un anamnesi de la seva situació familiar. La segona prova que li faig, és una petita redacció, per tal de valorar l'expressió escrita del nen. Finalment, li passo l'escala d'intel·ligència WISC-R. El resultat d'aquesta escala és un CIG 55. A més a més, és un nen que li costa molt expressar-se tant oralment com de forma escrita. Té molta mancança de vocabulari, i dificultats de comprensió. Amb tots els resultats obtinguts s'obté un dictamen de reconeixement de necessitats educatives especials per una Discapacitat Intel·lectual Lleugera (DIL).
Ha estat una experiència molt positiva tot i ser la meva primera valoració. He de dir que he comptat en tot moment amb el suport i la supervisió de la meva tutora, però tot i així, vaig estar una mica nerviosa al principi, anant superant aquests nervis a mesura que em vaig anar introduint en el desenvolupament de la valoració.

COORDINACIÓ AMB CDIAP

Novembre, 2014

Aquesta setmana he participat d'una coordinació amb els professionals del CDIAP Montsià. Els assistents a la coordinació són:
  • La Cap d'estudis
  • Psicopedagoga de l'EAP
  • Psicòloga del CDIAP
  • Logopeda CDIAP
  • Tutores d'Infantil
  • Alumna en pràctiques EAP
La Coordinació es fa de forma individual amb cada una de les tutores, a qui se li fa un traspàs d'informació referent al diagnòstic, proves, evolució, intervenció que des del CDIAP s'està duent a terme amb els alumnes derivats. A més a més, en el cas que la tutora ho demani, se li donen pautes i orientacions per a adaptar el treball a les característiques de l'alumne i fer una intervenció més adequada a les seves necessitats.
Degut al gran nombre d'alumnes derivats a aquest servei, la coordinació s'estén durant tot el matí.
El meu paper és observar com es duu a terme aquesta coordinació, a la vegada que faig alguna intervenció d'aquells alumnes dels que disposo d'informació o de dades observades durant alguna de les jornades del pràcticum. Amb aquesta experiència he observat com es desenvolupa la figura del psicopedagog de l'EAP en una coordinació amb altres serveis i professionals d'altres camps i que també intervenen amb l'alumnat; ha estat una experiència de treball en xarxa.

15 de desembre del 2014

JORNADA DE FORMACIÓ

Novembre, 2014

El passat 22 de Novembre, des del Departament s'organitzà una trobada pedagògica el tema de la qual era La intervenció educativa amb alumnat amb necessitats 
educatives. La jornada s'organitzà en dues taules redones i una ponència. Pel que fa a les taules redones, totes dues foren molt interessants, ja que se'ls va donar un enfoc multidisciplinar en el que també hi va tenir cabuda la visió de la família afectada. La primera taula duia per títol "El treball amb alumnes TDAH" i els participants foren: una psicopedagoga de l'EAP (la meva tutora), una mestra d'educació infantil, una docent de secundària, el psicòleg del CSMIJ de la Fundació Pere Mata TE, i la Presidenta de l'associació de Pares i Mares AHIDA TE. En aquesta taula redona, cada un dels participants en va exposar la seva experiència referent a què és el Trastorn del Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i com conviure i intervenir amb aquests nens. Entre d'altres aportacions, ens van donar procediments a seguir en el cas de sospitar que el nostre fill o alumne pugui patir aquest trastorn. També va estar molt interessant l'aportació de la presidenta de l'associació que a més a més és mare d'un nen amb diagnòstic de TDAH la qual va voler apropar als professionals de l'educació presents, com la família conviu amb aquest trastorn, i com moltes vegades el sentiment negatiu d'impotència que envaeix als pares i als propis alumnes, sovint passa desapercebut al criteri de molts mestres. Aquesta mare va finalitzar el seu discurs fent un reclam a la tolerància, la comprensió i el treball cooperatiu entre escola i família.
Arribat aquest punt, he de fer un petit incís, per a comentar que aquest tema em resulta força motivador a la vegada que respon no sols als meus interessos professionals i formatius, sinó que també als meus interessos personals, ja que tinc un nebot al que li van diagnosticar fa uns mesos aquest trastorn.

Pel que fa a la segona taula redona: "Actitud davant els TEA", hi varen participar: l'EAP, representant de l'Associació de famílies ATEA-TE, psiquiatra de la Unitat Funcional TEA-TE i Fundació Pere Mate TE, psicopedagog i professora de la USEE, una mestra d'educació infantil i la psicòloga i educadora de l'Hospital de Dia Infanto-Juvenil de les TE. 
Seguint el mateix format que la taula anterior, cada un dels participants ens van apropar a aquest Trastorn a partir de les seves experiències i vivències personals. Alguns dels conceptes exposats foren:
Característiques del nen TEA
 Que cal fer en cas de sospita? En la jornada ens informen que el procediment que cal seguir en cas que sospitem que el nostre alumne pot ser TEA:
          • Detecció a l'Escola 
      • Avaluació
      • Derivació a la unitat del CSMIJ per obtenir, si s'escau, un diagnòstic. 

Pel que fa a les característiques principals per treballar la intervenció, cal:
      • Comprensió de l'entorn. 
      • Comunicació i socialització. 
      • Reducció de la rigidesa de la seva cognició i la seva conducta. 



La jornada conclou amb la mateixa demanda per part de la família: comprensió i col·laboració escola-família en benefici de la bona intervenció amb l'alumne TEA.

ENTREVISTES AMB FAMÍLIES

Novembre, 2014

Durant aquestes setmanes he tingut la possibilitat d'observar i participar del desenvolupament d'una altra de les funcions del psicopedagog de l'EAP en relació a les famílies; aquesta funció és la d'Informar i assessorar a les famílies. Com ja he comentat, al llarg de les pràctiques he participat en vàries entrevistes amb diferents famílies. La majoria d'elles han estat convocades pel propi EAP amb motiu d'informar-les dels resultats de la valoració dels seus fills a la vegada que demanar el seu consentiment davant les propostes d'adaptació i les orientacions fetes. D'altres, han estat entrevistes de seguiment, i orientació davant un canvi d'etapa i de cara a fer el traspàs d'informació. Finalment, també hi ha hagut entrevistes per demanda de la pròpia família que ens ha demanat assessorament davant determinades situacions i conductes de l'alumne a casa, o amb la necessitat d'obtenir unes pautes que els permeti participar i ajudar als seus fills amb certes dificultats davant els aprenentatges i les tasques escolars. Cal dir que aquest tipus d'entrevista no són les més sol·licitades, i que la majoria d'elles es fan programades per l'EAP, més que no pas per demanda de la pròpia família.

REUNIÓ D'EQUIP

Novembre 2014

Aquesta setmana no he anat al CEIP ja que dilluns era dia de festa de lliure disposició per a l'EAP. A canvi, participo dijous per la tarda en una reunió d'equip que duu a terme en les instal·lacions de l'EAP.
En aquesta reunió participen totes les components de l'EAP: psicopedagogues, la treballadora social i la fisioterapeuta. L'Ordre del dia és el següent:
  1. Absències docents.
  2. Comunicat incidències PAS.
  3. Valoració del Pla d'Actuació.
  4. Reunió UEC Montsià.
  5. Altres: Protocol CDIAP, i Jornada formativa Necessitats Educatives Especials.   
He de dir que em quedo una mica sorpresa amb el desenvolupament d'aquesta reunió, ja que jo m'havia fet a la idea que al ser una reunió d'equip, es tractaria d'exposar i d'intervenir entre tots els membres sobre aquells casos més complexos i que requereixen d'una major atenció. No obstant, el que em trobo és que l'ordre del dia està més enfocat a temes de caràcter organitzatiu i de funcionament de l'EAP.
En aquesta reunió m'assabento d'una jornada formativa que està organitzant el departament per al dia 22 de novembre a la seu del departament d'Ensenyament de les Terres de l'Ebre. Consisteix exactament en dues taules rodones al voltant de la següent temàtica: Intervenció Educativa amb Alumnat amb Necessitats Educatives. En una de les dues taules hi participarà la meva tutora.

CAD AMB LA MESTRA D'USEE I LA MALL

Novembre 2014

En aquesta CAD ens reunim amb la Cap d'Estudis, la MUSEE i la MALL. La coordinació dura una hora, i es fa un seguiment i la valoració de tots els alumnes que tenen prescrits l'atenció tant a la USEE com amb la Mestra d'Audició i Llenguatge. A més a més, la MALL ens fa el retorn de la valoració inicial que ha fet amb els alumnes de P3 amb possibles dificultats de llenguatge, i ens fa un proposta de derivació d'alguns d'aquests alumnes al CDIAP.
Amb la MUSEE, ens centrem en comentar el cas d'una alumna de P5 amb un retard evolutiu molt significatiu. No té cap diagnòstic clar, però la simptomatologia pot ser compatible amb diverses patologies o trastorns del desenvolupament. En aquesta reunió es donen les directrius de com i que ha de contenir el PI d'aquesta alumna: Establir les competències bàsiques reals de l'alumna a partir de l'avaluació de la mateixa (se li facilita a la mestra de la USEE un registre per a la valoració de les competències bàsiques en el primer cicle de l'educació infantil), uns objectius més específics, i els criteris d'avaluació. Es tracta d'un cas molt força complex, ja que la mare encara es troba en el procés de dol, i li costa acceptar les limitacions de la nena. Aquest fet, es tradueix en que la mare no estigui massa d'acord amb la intervenció que s'està fent amb la seva filla, tot i afirmant que la nena no està integrada en el grup-classe, i que se li està donant un tracte diferenciat al de la resta dels nens de l'aula. L'objectiu principal de l'EAP, serà fer de mediador per al bon enteniment entre escola i família, així com vetlla per a que la intervenció que es fa amb la nena sigui el més adequat a les seves característiques evolutives i necessitats educatives. Demanem a la MUSEE, que tan aviat com tingui elaborat aquest PI, ens el presenti per tal que poguem fer les orientacions que siguin necessàries.

LA USEE

Novembre, 2014

Aquest matí he anat a conèixer la USEE del centre; des del curs 07/08 que el centre disposa d'una unitat de suport a l'educació especial, USEE. Ja fa dies que en parlem i també he tingut la ocasió de coincidir amb la Mestra d'USEE (en endavant MUSEE) i l'educadora, però encara no havíem tingut l'ocasió d'estar a l'aula. 
Segons es recull en les instruccions d'inici de curs, la USEE, la Unitat de Suport a l'Educació Especial, és un recurs per facilitar que l'alumnat amb manca d'autonomia per causa de discapacitats motrius, intel·lectuals severes o trastorns greus del desenvolupament i la conducta, susceptibles de ser escolaritzats en centres específics, puguin participar i ser atesos en escoles ordinàries. Els professionals d'aquesta unitat, MUSEE i/o educador/a d'USEE, han de prioritzar l'elaboració, coordinadament amb el professorat del grup ordinari, de materials específics o adaptats que facilitin la participació d'aquests alumnes en les activitats generals del grup, la concreció d'estratègies per possibilitar la seva participació dintre l'aula ordinària i l'acompanyament, quan calgui, d'aquests alumnes en les activitats a l'aula ordinària, col·laborant en el procés educatiu de l'alumnat. Així mateix, desenvoluparan activitats específiques, individuals o en grup reduït, quan els alumnes ho requereixin. 
Els alumnes atesos a la USEE té com a marc curricular de referència amb caràcter general el mateix que s'estableix per a la resta d'alumnat, i que es reflecteix en el projecte educatiu. Les adaptacions que es facin per a cada alumne es concretaran en el seu pla individualitzat (PI).
Pel que fa a la USEE del CEIP JB, els destinataris d'aquests recurs són aquells alumnes que tenen un dictamen d'escolarització amb necessitats de recursos específics d'USEE. Les sessions prescrites variaran de més a menys necessitats educatives, prioritzant l'atenció dintre de l'aula ordinària i/o a l'aula USEE i de forma individual o en un grup reduït. 
El procediment que es segueix a l'hora d'organitzar i determinar la intervenció d'un alumne a l'USEE, és el següent:
  • Avaluació Inicial: Està determinada pel dictamen d'escolarització prèviament elaborat per l'EAP. Si és un alumne que ja estava al centre es consideraran les darreres valoracions fetes per l'EAP, que serà el responsable d'orientar el tipus d'atenció referent a l'emplaçament (aula ordinària + MUSEE i USEE, ...),i a l'agrupament (individual, petit grup, ...). També es determinarà el PI.
  • Planificació de l'horari: Seguint les indicacions de l'EAP, la Cap d'Estudis en coordinació amb el o la tutor/a i la MUSEE, concretarà l'horari de l'alumne/a.
  • Seguiment: En les reunions d'àrea d'educació especial, es farà el seguiment dels alumnes, a més d'altres coordinacions específiques amb altres serveis externs. Es revisarà trimestralment després de cada Junta d'Avaluació per tal de decidir els canvis i reestructurar, si s'escau, els horaris.
  • Avaluació: L'Avaluació serà trimestral i consistirà en un Informe d'aula ordinària segons el seu PI. Aquest informe l'elaboraran en coordinació el/la tutor/a d'aula ordinària, els/les especialistes i la MUSEE.
He de confessar que m'ha entusiasmat molt conèixer aquest recurs en el que es pot intervenir directament amb l'atenció als alumnes amb necessitats educatives, tasca que fins ara havia trobat a faltar en la figura del psicopedagog.

14 de desembre del 2014

OBSERVACIÓ A L'AULA

Octubre, 2014

Fa uns dies que ens ha arribat una demanda de dues de les tutores  de P3. Cada una té a la seva aula un alumne que per la seva conducta dificulta el bon desenvolupament de les classes. Fem l'observació a l'aula:

CAS 1:
Nen amb diagnòstic TEA que des de fa dues setmanes, es mostra molt nerviós i inquiet i es passa tota l'estona tirant-ho tot al terra (material, fitxes, joguines, plafons, ....). Observació a l'aula:
  • Absències molt prolongades. 
  • Dificultat per connectar.
  • Li costa estar-se assegut i quiet.
  • No segueix el ritme de la classe.
  • No es relaciona ni amb els iguals ni amb l'adult.
  • Fa demandes de necessitats bàsiques (esmorzar, beure aigua...)
  • No focalitza ni sosté l'atenció.
  • Dóna voltes per l'aula; conductes molt ritualitzades, estereotípies.
  • Ho tira tot al terra.
Orientacions a la tutora:
  1. Intentar mantenir el contacte visual. 
  2. Ordres simples.
  3. Anticipació de rutines a partir de pictogrames.
  4. Extinció de la conducta a partir de símbols o pictogrames.
  5. Crear un espai personal de relaxació basat en centres d'interès.
  6. Reforç positiu.
CAS 2: 
Encara no té un diagnòstic clar. Derivat a CDIAP on se li està fent l'estudi i un treball d'intervenció.  Observació a l'aula:
  • Bones capacitats. Bon nivell de comprensió.
  • Atenció sostinguda en aquelles activitats que li són motivadores  (joc de seriacions amb taps de colors a la pissarra).
  • És un nen molt inquiet; li costa estar-se quiet i assegut al seu lloc.
  • Atén les instruccions de la mestra (anar al WC a buscar el seu got).
  • En algunes ocasions li costar mantenir la mirada.
  • S'observa intencionalitat en la seva conducta (conducta desafiant?).
  • Fase oral molt marcada (s'ho posa tot a la boca).
Es fa la consulta al CDIAP, que ens comenten que la simptomatologia apunta cap a un diagnòstic de TDAH amb possible conducta negativista desafiant.

Orientacions a la tutora:
  1. Marcar-li límits.
  2. Treballar petits objectius: p.e. que s'estigui assegut a la cadira durant l'activitat. Se li pot permetre aixecar-se durant l'espai temporal entre dues activitats diferents.
  3. Asseure'l prop de la mestra.
  4. Retirar-li un cop l'hagi finalitzada per tal que no la pugui deteriorar.
  5. Ús del reforç positiu.
  6. Extinció de la conducta a partir de símbols o pictogrames.
  7. S'elaborarà conjuntament un pla de modificació de la conducta.


13 de desembre del 2014

ORIENTACIÓNS PER TREBALLAR A L'AULA AMB ALUMNES AMB DIFICULTATS D'APRENENTATGE

Octubre, 2014


Un cop finalitzada la CAD de  6è, i en base als diferents temes i dubtes que han anat sorgint, he elaborat un document per a tots els mestres d'aquest grup, amb l'objectiu de donar-los una sèrie d'orientacions per a la intervenció amb alumnes amb dificultats i trastorns d'aprenentatge. El document és el següent:

11 de desembre del 2014

CAD DE NIVELL (6è)

Octubre, 2014


Avui hem tingut un dia de CAD's. A primera hora ens hem coordinat amb la Cap d'Estudis i la Mestra d'Educació Especial (MEE) de Cicle Mitjà i Superior. Tenint en compte que avui també tenim la CAD de 6è, hem centrat aquesta CAD en fer un seguiment dels alumnes d'aquest curs. 

La MEE és un suport extern a l'aula d'Atenció a la Diversitat; la seva funció consisteix, bàsicament, en treballar durant unes sessions pautades amb tots aquells alumnes que presenten necessitats educatives especials i específiques i que necessiten un reforç en competències bàsiques (llenguatge, expressió i matemàtiques).  La seva intervenció es fora de l'aula i normalment sol treballar amb grups reduïts.

Pel que fa a la segona CAD del dia, la CAD de 6è, hi participem tots els tutors i especialistes d'aquest curs, la Cap d'Estudi i les psicopedagogues de l'EAP (la meva tutora i jo).

Cada tutor/a fa un seguiment del seu alumnat incidint en aquells els quals se'ls està fent un seguiment des de l'EAP. A més a més, durant aquesta coordinació se'ns fan dues demandes més de valoració. Durant el transcurs d'aquesta CAD, els tres tutors de sisè, ens exposen la seva preocupació en relació a la prova de competències bàsiques que hauran de fer els alumnes d'aquest nivell en finalitzar el curs. Consideren que per les seves característiques, molts d'aquests alumnes no podran superar aquesta prova. No obstant, tal i com els indica la psicopedagoga de l'EAP, només estan exempts de fer aquesta prova tots aquells alumnes que tinguin un Dictamen de NEE, insistint en que els trastorns d'aprenentatge no justifiquen aquest dictamen.

Si voleu ampliar informació referent a aquesta prova de comptències bàsiques podeu consultar la següent adreça:


1 de desembre del 2014

PREPAREM UNA CAD

Octubre, 2014

Avui no hem anat al centre ja que és un dia de lliure disposició. A canvi ens hem quedat a l'EAP treballant i preparant-nos la CAD del proper dia que és la CAD de 6è. 

Hem anat repassant els alumnes que ja estan valorats i sobre els que es fa un seguiment i control, a la vegada que hem agrupat els diferents trastorns o dificultats que la majoria tenen en comú, amb la intenció de preparar una sèrie d'orientacions adreçades a donar suport al claustre en la intervenció amb alumnes amb dificultats d'aprenentatge. Els trastorns més comuns en aquest grup són:
  • Dificultats de comprensió del llenguatge.
  • Dificultats d'escriptura.
  • TDAH.
Pel que fa als materials consultat i que pot ser un bon recurs per als mestres, són els següents documents:

  1. El TDAH: Detecció i actuació en l'àmbit educatiu. Guia per a mestres i professors. Departament d'Ensenyament. Disponible en:http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/alumnes/trastorns/tdah
  2. Dislèxia: Detecció i actuació en l'àmbit educatiu. Guia per a mestres i professors. Departament d'Ensenyament. Disponible en: http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/alumnes/tap
Ha estat una jornada força interessant ja que he pogut accedir a un material molt adequat per a la detecció i intervenció amb alumnes amb que presenten algun tipus de trastorn d'aprenentatge.



30 de novembre del 2014

REUNIÓ DE COORDINACIÓ PER ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA

Octubre, 2014


El meu primer dia  conclou amb una reunió de coordinació amb les educadores d'un Centre d'Educació Especial, per un alumne que està fent l'escolarització compartida. El nen està cursant P4 i la patologia que presenta és una paràlisis cerebral amb gran afectació motriu i de la comunicació verbal. L'escolarització compartida consisteix en assistir dos dies al centre ordinari i tres al servei específic. La finalitat de la reunió és establir uns objectius i una metodologia comuna a treballar en els dos serveis. 

Com a objectiu principal de treball, s'estableix la COMUNICACIÓ i s'acorda treballar amb sistemes augmentatius i alternatius de comunicació com són els plafons i els pictogrames. Com que és un noi amb molta espasticitat dels membres superiors, es proposa fer un treball previ amb el nen per tal de valorar i determinar quina lateralitat és la dominant. Aquesta informació és necessari a a l'hora de començar a treballar amb plafons, ja que el nen ha de ser capaç de poder dirigir la seva ma o el seu cap l'opció que desitja assenyalar. Per tant, es requereix d'un treball inicial que l'ajudi a controlar el seu cos a la vegada que la seva intencionalitat d'elecció.

He de dir que en aquesta coordinació he estat molt implicada i he pogut participar més que ens la resta de tasques del dia, ja que hi havia una certa vinculació amb la meva feina habitual que és l'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual. Concretament soc tutora d'una noia amb paràlisis cerebral amb la que treballem la comunicació mitjançant sistemes augmentatius i alternatius com són els plafons. Per tant, el tema de la coordinació, m'ha resultat molt pròxim a la meva realitat professional.

OBSERVO COM ES FA UNA VALORACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Octubre, 2014

Seguint amb el meu primer dia de pràctiques, i un cop finalitzada la CAD, la següent tasca de la que vaig participar, fou la valoració psicopedagògica d'un alumne de 6é per demanda de la seva tutora. En el document de demanda, s'exposa que és un alumne una mica despistat, que li costa seguir el ritme de la classe, sovint no porta els deures fets i quan se li pregunta alguna cosa, mai sap la resposta. També s'observa dificultats en l'aprenentatge de les llengües i també en altres àrees. 

La valoració es fa en dues sessions, i els instruments emprats són:
  • Entrevista a l'alumne.
  • Revisió de la llibreta de llengua.
  • Valoració lectura i escriptura (TALEC de comprensió lectora).
  • Prova de capacitat (Escala WISC-R).
  • Valoració expressió oral i escrita.
  • Coordinació Tutora.
En la prova del TALEC, s'observen alguns errors de lectura com per exemple la pronunciació de la grafia /r/ per la /t/, addicions, etc.; llegeix paraula per paraula i s'atabala, llavors llegeix més ràpid i comet més errors. S'observa també greus dificultats d'expressió tant a nivell oral com per escrit. Pel que fa a l'expressió escrita mostra dificultat en la conjugació dels verbs (persona i número) i de vegades en l'ús del temps verbal.  El seu nivell de comprensió verbal és baix, i té poc domini del vocabulari en català. Aquestes dificultats de llenguatge són una barrera important per a l'accés i expressió de la informació.

Pel que fa a l'escala d'intel·ligència, el perfil cognitiu de l'alumne es situa dintre de la normalitat.

En l'informe de valoració, es proposa rebre suports específics com són: Atenció mestra d'educació especial (MEE) per reforçar àrees instrumentals i la Mestra d'Audició i Llenguatge (MALL) per treballar l'expressió i comprensió tant oral i com escrita. També es requerirà d'un PI curricular en les llengües i d'un Pi metodològic en la resta d'àrees.

Amb la participació en aquesta pràctica, he pogut observar com es fa una valoració psicopedagògica, a partir de l'ús de diferents instruments d'avaluació, així com també he enriquit la meva formació amb nous aprenentatges d'atenció a la diversitat com són els Plans Individualitzats.


25 de novembre del 2014

INICI DE LES PRÀCTIQUES

Octubre, 2014
El dia s'inicia amb molta feina per davant. En primer lloc, la meva tutora em presentà a l'equip directiu del centre (el director i la cap d'estudis), i tot seguit fem un recorregut per totes les instal·lacions fins arribar a la sala on treballa l'EAP. Un cop allí participo de la meva primera CAD amb la mestra d'educació especial (MEE) d'Infantil i Cicle Inicial de Primària. 

En aquesta CAD es parla de tots aquells alumnes que tenen assignada alguna sessió d'atenció amb la MEE ja sigui individual dintre de l'Aula Ordinària o bé en petit grup a l'AEE. En aquesta coordinació es parla de molts casos, alguns d'ells amb dictamen i d'altres només amb informe de valoració. Al principi em va costar una mica seguir el discurs ja que era el meu primer contacte amb aquesta realitat i no havia pogut fer una lectura prèvia dels historials de cada nen dels que s'estava parlant. Entre les diferents dificultats i patologies, cal destacar:
  • Retard Maduratiu
  • Problemes de conducta
  • Dificultats i retard en l'aprenentatge
  • Alumnes TEA. 
Em sorprèn gratament observar aquest nivell tant elevat d'atenció a la diversitat des d'una una línia d'escola inclusiva. 

El contingut d'aquesta CAD queda recollit en el document de reunió de coordinació.  


23 de novembre del 2014

CONEIXENT MILLOR EL CENTRE DE PRÀCTIQUES


http://www.xtec.cat/ceip-jbserra-alcanar/

Com ja he comentat en la meva entrada anterior, cada una de les psicopedagogues de l'EAP, té assignada una determinada zona d'intervenció i uns centres escolars concrets. Després de la meva primera entrevista amb la meva tutora en la que em posa una mica en context de la seva realitat professional, s'acorda que el centre que millor s'adapta tant a la meva disponibilitat com a les meves necessitats d'aprenentatge és l'Escola Joan Baptista Serra ubicat a la població d'Alcanar ( http://www.xtec.cat/ceip-jbserra-alcanar/)

Per tal que poguéu conèixer millor aquest centre, tot seguit us avanço una breu descripció així com que algunes indicacions extretes del seu Projecte Educatiu.


Tal i com ja s'ha comentat, el CEIP Joan Baptista Serra,  està situat al municipi  d’Alcanar a la comarca del Montsià. Es tracta d’un centre molt gran de tres i quatre línies que dóna atenció a 650 alumnes, i que compta amb un equip docent de 50 mestres. El centre consta dels següents espais i equipaments: cuina i menjador, gimnàs, aula de ciències, tres patis diferenciats (Cicle Inicial i P5, Cicles Mitjà i Superior, P3 i P4). També disposa d'una alula de música, un aula d’idiomes, una biblioteca, l'aula d’informàtica, la Unitat de Suport d’Educació Especial (en endavant USEE), dues aules d’Educació Especial -AEE- (una per a Educació Infantil i cicle inicial de primària i l'altra per al cicle mitjà i superior) i l'aula de Psicopedagogia que és l'espai de treball de la psicopedagoga de l'EAP.  

Pel que fa a la definició institucional, el centre es defineix com un col·legi públic que es regeix per la normativa vigent acollint les diverses maneres de pensar  i obert a tothom, defensant els valors democràtics en la gestió, funcionament i la presa de decisions. El català és la llengua vehicular utilitzada en el procés d’ensenyament-aprenentatge, i es guia pel principi de coeducació. Es manifesta com una escola laica que respecta i representa la cultura en la qual està inserida a través de les tradicions, festes , símbols i fets culturals.Dintre de la línea metodològica que defineix al centre, cal destacar-me dues:

  1. Adequar les propostes educatives a les necessitats particulars de l’alumnat, a partir de les adaptacions curriculars i metodològiques que siguin necessàries.
  2. Orientar l’organització del grup classe de cada cicle a partir de les tècniques més convenients per aconseguir el màxim rendiment de l’alumnat en la mesura que ho permetin els recursos materials i humans (desdoblaments, agrupaments flexibles, atenció a la diversitat, educació especial, acollida a l’alumnat nouvingut, ...).
Així, per a donar resposta la diversitat i atendre tot aquell alumnat que presenti unes necessitats educatives específiques, en el centre s'ha creat la Comissió d’Atenció a la Diversitat (en endavant CAD) els objectius principals de la qual són:
  •  Establir criteris per determinar l’atenció que se’ls dóna als alumnes, en cadascun dels suports existents al centre.
  • Fer el seguiment de l’atenció a l’alumne. 
 Dintre de la CAD hi podem diferenciar diverses tipologies de comissió. En primer lloc tenim la Comissió General, les funcions de la qual són:
  •  Donar suport a l’Equip Directiu en la planificació i el seguiment de les actuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat. 
  •  Revisar i actualitzar el document d’actuació del centre en relació a l’atenció a la diversitat. 
  • Estar informats dels canvis que es proposen en d’altres reunions (juntes d’avaluació...), fer-ne l’anàlisi, la reflexió i fer propostes. 
  •  Elaborar un document on quedi registrada la diversitat i el seu tractament a cada cicle.
En segon lloc trobem la Comissió Específica, les principals funcions són:
  • Fer el seguiment d’alumnes concrets (dictàmens, informes tècnics, sense dictamen però amb NEE importants, nouvinguts, ...). 
  • Fer propostes de millora o de demanda de canvi, reestructuració per millorar l’atenció educativa dels alumnes.
A més a més de les comissions esmentades també hi ha altres tipus de comissions interrelacionades amb la CAD, com són: La comissió d’educació especial (de la que també en forma part la psicopedagoga de l’EAP), La comissió Social;  la Comissió EAIA i SIFE; la Comissió de traspàs d’informació i la Comissió LIC.

UNA MICA DE CONTEXTUALITZACIÓ.

El context on estic realitzant el pràcticum I és l'EAP Montsià, dintre de làmbit de l'educació formal de 0 a 18 anys. Es tracta d'un Equip d'Assessorament i orientació psicopedagògica multidisciplinar format per sis psicopedagogues, un membre de les quals n’és la directora, una treballadora social i una fisioterapeuta. 

Pel que fa a la zona d'intervenció, l'EAP avarca tota la comarca del Montsià. Es tracta d’una comarca bàsicament rural, amb un creixement progressiu de serveis i de petita indústria. Comprèn municipis litorals, de la plana i de la muntanya amb la diversitat que això comporta.  Els centres educatius de què disposa la comarca són: 10 CEIP de diferent tipologia, 2 ZER amb 3 i 5 CEIP respectivament, 2 centres concertats, 7 IES, 5 Llars d’infants reconegudes pel Departament d’Educació, 1 Escola de Capacitació Agrària i l’Escola d’Educació Especial, i 1 Institut de tecnificació. En els darrers anys, hi ha hagut la creació de centres nous i l’ampliació d’altres ja existents, degut a l’increment de les ràtios conseqüència del creixement de la immigració.


Quant a la tasca del psicopedagog/a de l’EAP, la seva intervenció està regulada pel Decret 155/1994, i es concreta en les instruccions de funcionament i organització que cada curs emet la Direcció General d’Ordenació i Innovació educativa i es centra en col·laborar i assessorar als centres i als seus mestres en la seva organització per a propiciar la millora dels processos d’ensenyament –aprenentatge i l’atenció a la diversitat de l’alumne, així com vetllar per a que tot alumne/a rebi l’atenció educativa que més s’adapti a les seves necessitats prioritzant els alumnes amb NEE a fi d’aconseguir-ne el màxim desenvolupament i d’acord als principis d’inclusió. 

D’aquesta manera podem parlar de dos àmbits d’intervenció del psicopedagog en un centre escolar, que són el propi centre i els seus mestres així com els alumnes i les seves famílies. A fi d’acotar cada un d’aquests àmbits, direm que l’assessorament i l’orientació al centre i a l’equip docent és centra en:

  • L’atenció a la diversitat dels alumnes nouvinguts o amb NEE o amb necessitats educatives específiques (NE). 
  • Els processos d’ensenyament-aprenentatge. 
  •  La inclusió i l’atenció a la diversitat. 
  •  L’aplicació de metodologies d’acompanyament a l’aprenentatge. 
  •  El procés de transició de les diferents etapes educatives
  • L’Elaboració de plans, projectes i processos d’innovació i millora.
Referent a l’atenció als alumnes i a les seves famílies, la psicopedagoga es centra en:
  • Coordinar-se amb els diferents agents per a donar una resposta integral i més coherent a les seves necessitats.
  • Identificar i fer l’avaluació de les NEE i orientar la resposta educativa. Fer el seguiment en les transicions educatives dels alumnes.
  • Fer el seguiment dels alumnes amb NEE al llarg de la seva escolaritat i col·laborar en els processos de transició.
  • Informar i assessorar a les famílies.